Dia Internacional de la Dona, lluitar, reivindicar, expressar…
Els dies com avui ens recorden que no podem deixar d’insistir en les nostres grans virtuts com a dones. En tots i des de tots els àmbits. La dansa, un món que a priori sembla tan femení, també en la seva història la dona va ser privada i utilitzada.
En les primeres danses documentades es pot intuir com els papers que interpretaven dones i homes estaven relacionats a rols establerts culturalment en funció de criteris masculins. Fet encara present avui en dia. A l’època romana es percep la utilització de la dona com a objecte eròtic. I més tard, a l’edat mitjana, l’església prohibirà a la dona ballar. La dona i la dansa en general es consideraven símbol de pecat i de perill per a l’home i les creences cristianes.
És per això que des de Marta Casals Dansa volem afegir el nostre granet. Perquè cap DONA (cadascuna amb les seves perfectes imperfeccions) perdi o sigui privada del seu dret d’expressió, sigui lliure de tirar endavant o de recular, de girar o torçar, de ballar sola o acompanyada, de seguir o parar… i perquè es respecti la seva decisió.
Seguim perquè totes les dones puguin deixar petjada si és això el que desitgen.
Comparteix