Dansa en companyia, nadons

Marta Casals Notícies

Marta Casals Dansa com a tal, s’inicia després d’uns anys de donar classes de dansa creativa. La dansa en companyia és una eix vertebrador d’aquest projecte. Amb la creació d’un espectacle infantil, creix l’interès de dirigir-nos a un públic intergeneracional i el fet de ser mare, incrementa la necessitat d’acostar-nos al públic familiar i intergeneracional amb el “no dansis sol”.

Precisament aquest últim fet, el de ser mare, obre el món de les activitats conjuntes adults i fills, i perquè no, ens proposem endinsar-nos a la dansa amb nadons. Poder practicar la dansa conjuntament amb el teu nadó i enfortir d’aquesta manera el vincle mare/pare i fill/a. Que tal com diuen molts articles i estudis, és un vincle que es pot associar fins i tot a la qualitat de vida.

Perquè practicar dansa en companyia? Doncs perquè t’agrada la dansa o t’agrada provar coses noves relacionades amb el treball corporal sense deixar de compartir i dedicar temps al teu fill/a.

Perquè compartir temps amb el teu fill/a? Perquè vols enfortir el vincle paterno-filial, cosa que és beneficiós tant per a l’infant com per a l’adult. 

Els primers anys de vida dels infants i les experiències que viuen referents al lligam amb els cuidadors,  són molt importants en la creació de la seva identitat. Les relacions que s’estableixen entre pare/mare i fill/filla és el reflex de com seran i de com s’interrelacionaran amb el seu entorn.

Quan el nadó neix no té un llenguatge verbal ni la capacitat comprensiva per entendre el que li diem. Són el to de veu, el contacte físic, la mirada que rep i el grau d’interacció que té amb els seus cuidadors, que l’ajuden a rebre informació del que passa al seu voltant. Si afegim a tot això que el contacte físic agradable allibera en el cervell unes hormones que afavoreixen la unió amb el nadó, i que aquest vincle neix més ràpid si ens submergim en els sentits; trobem en la dansa una activitat immillorable per reforçar aquest vincle.

Eva Maurí a terapiados.net escriu: “Sobre los cuatro meses y medio de vida, el bebé comprende que existe una danza entre él y su entorno, que ambos se afectan, uno impacta sobre el otro y viceversa”. I Belén Carmona en un article sobre massatge infantil diu: “Los bebés necesitan señales sensoriales que se producen gracias a la danza de los vínculos afectivos”. Ens dos articles sobre el lligam adult-infant s’utilitza la paraula dansa per referir-se al fet de comunicar. I és que la dansa és comunicació.

Les activitats que es proposen a dansa amb nadons busquen treballar aquest contacte físic i visual de l’adult amb l’infant. Creant un ambient còmode i agradable per als dos, on poder compartir amb altres nadons i cuidadors bones estones. Sovint s’utilitzarà el porteig, amb la combinació del treball al terra.

Proposem dos horaris a l’Aula de Teatre: els dijous de 10 a 11h del matí o els divendres de 16:30 a 17:30h. Inscripcions directament a l’Aula.

Comparteix